Usuari:Vramos/Xarxes locals/UD 4. Nivell de xarxa i nivell de transport. Dispositius de xarxes d'àrea local
De IES Nicolau Copernic
Nivell d'Internet (Nivell 2 TCP/IP) - Nivell de xarxa (Nivell 3 OSI)
Ara estem al nivell tres de la pila osi network
Es el encarregat de que un paquet arribi correctament indiferent de la distancia
S'encarrega que el paquet arribi a la seva destinació
Xarxa wan es el protocol IP
Internet no es mes que un tip de xarxes lan connectades entre si
Cada node es un passarel·la per arribar a la xarxa 1
Cada quadre representar una xarxa Lan
Les maquines entre si es connecta'n en nodes
Xarxes WAN
Les xarxes wan son xarxes de red ampla amb angles wide area network o WAN es un tipus de xarxa preparada per cobrir distanciàs des de uns 100km
fins a 1000 km. donant serveis a un país o continent.
ex qualsevol xarxa que estigui connectada a un edifici a Internet
Esquema de la xarxa actual del IES Copernic
Funcions del nivell de xarxa
Quines son les obligacions del protocol ip es troba un camí
Encaminament: Es el procés d'un paquet per enviar-lo de un ordinador a un altre ordinador i trobar el millor camí possible, a mes les topologies posseeixen un gran connectivitat, ja que es tracta de trobar el millor camí
Identificació: Son les adreces ip
Es la direcció que informa on va para cada paquet LA IP
Control de la congestió: Es intentar evitar la saturació, dient-li a les maquines properes que no envien paquets durant un temps determinat
ex Això es molt mes complicat del que sembla
Internet es un conjunt de xarxes, per exemple en el centre estan totes les xarxes connectades
Ex les carreteres sabes si estan congestionades o no mirant la radio
Interconnexió de xarxes:
Entre totes la xarxes s'uneixen en Interconnexió, per tal de poder accedir a qualsevol lloc de la xarxa, el benefici es que si un node no funciona els demés nodes poda'n continuar parlant entre ells, sense cap mena de problemes
protocol_ip(Internet Protocol):
El Protocol de Internet (IP, de les seves sigles ena anglès Internet Protocol) es un protocol no orientat a connexió usat tant per el origen como per el destí per a la comunicació de dades mitjançant una xarxa de paquets commutats
Encaminament
Protocols de encaminament Ad hoc. Es troben en aquelles xarxes que tenen poca o cap infraestructura.
IGPs (Interior Gateway Protocols). Intercanviant informació de encaminament dins de un únic sistema autònom. Els exemples mes comuns son:
IGRP (Interior Gateway Routing Protocol). La diferencia en la RIP es la mètrica de enrunament
EIGRP (Enhanced Interior Gateway Routing Protocol). Es un protocol de enrunament vector-distancia y estat de enllaç
OSPF (Open Shortest Path First). Enrunament jeràrquic de passares·la· interior
RIP (Routing Information Protocol). No suporta conceptes de sistemes autònoms
IS(Intermediate System to Intermediate System). Protocol de intercanvi enrutador de sistema intermitj a sistema intermitj
EGPs (Exterior Gateway Protocol). Intercanviant rutes entre diferents sistemes autònoms. Trobem:
EGP. Utilitzat per connectar la xarxa de backbones de la Antiga Internet.
BGP (Border Gateway Protocol). La actual versió, BGPv4 data de 1995.
Les opcions que te un node, quan arribar un paquet a un node que farà ell en un paquet, el donara al sistema operatiu.
Si te un fire-ball, hi ha arriba un paquet que no compleix les normes del paquet es llança.
Per exemple te arriba un paquet que no es por tu i el re-envies
A tots aquest punts, que tenen una línia se'ls anomena, nodes, routers o encaminadors.
Hi ha nodes que son terminals els que nomes tenen una línia no poden ser encaminadors
Ex això seria un ordinador de casa
Per se un router necessites dos xarxes con a mínim
Si te quatre ports es un mòdem, es un switch y un router
Pots connectar-te per wifi i te el seu hardware
El firmware es un sistema operatiu adaptats per sistema de xarxa
Un router ha de tenir dos targetes de xarxes
Ex les cames de fotos, la ps3, tenen el seu propi sistema operatiu.
El encaminament se aplica les xarxes wan
Les xarxes mes petites son les wan després van les PANLAN,MAN,WAN
Tots estan connectats al ordenador principal
$Traceroute www.iescopernic,com
Esta indicant per quan tan maquines esta passant el paquet
Maquina A encaminador
Quan fas un tranceroute a una pagina externa com per www,google.es passa primer les maquines de dins i desprès passa per les maquines de fora
Ex no sempre passa pels mateixos camins
Els camins no sempre son los mateixos poden ser mes llargs o mes curts. En el firefox comencen en una aplicació
El ping es molt mes alta quan et connectes a fora que quant conectas a dins
Desprès passen al sistema operatiu
I el sistema operatiu li passa a la targeta de xarxa
Si falta un del tres elements no hi ha comunicació
Sistema operatiu es transport i xarxa hi aquest li passa a la tarja de xarxa i d'aquí li passa el cable
El nostre cable passa pel switch
El router li arribar un paquet i entra per la targeta de xarxa, i el sistema operatiu.
El encaminador a de anar obrint els paquets.
Obre la capçalera del paquet que son les macs, desprès ha de pujar als nivell ip per saber la destinació.
El encaminador te dos targetes de xarxes
Els router tenen tres opcions poden reenviar-lo,entra'n, paquets que surten de tu, i un altre opció es que passen per tu
El paquet arriba entra per la targeta de xarxa, li envia al sistema operatiu, i en aquest cas li envien la informació a la wiki
ex tot lo escrivim es guàrdia a la wiki
alumne@alumne-desktop:~$ ping www.iescopernic.com PING www.iescopernic.com (192.168.0.7) 56(84) bytes of data. 64 bytes from smtp.iescopernic.com (192.168.0.7): icmp_seq=1 ttl=63 time=0.289 ms 64 bytes from syslog.iescopernic.com (192.168.0.7): icmp_seq=2 ttl=63 time=0.301 ms 64 bytes from smtp.iescopernic.com (192.168.0.7): icmp_seq=3 ttl=63 time=0.305 ms --- www.iescopernic.com ping statistics --- 3 packets transmitted, 3 received, 0% packet loss, time 2000ms rtt min/avg/max/mdev = 0.289/0.298/0.305/0.015 ms alumne@alumne-desktop:~$ ping www.google.es PING www.l.google.com (209.85.229.99) 56(84) bytes of data. 64 bytes from ww-in-f99.google.com (209.85.229.99): icmp_seq=1 ttl=236 time=81.3 ms 64 bytes from ww-in-f99.google.com (209.85.229.99): icmp_seq=2 ttl=236 time=75.0 ms --- www.l.google.com ping statistics --- 2 packets transmitted, 2 received, 0% packet loss, time 1001ms rtt min/avg/max/mdev = 75.018/78.162/81.306/3.144 ms
Protocol IP
El protocol IP se utilitza massiva-ment, la versió actual es la quatre i se esta treballa en la sis
La primera versió va sortir al 1980
Es un protocol que es diu de millor esforç possible
Intentara que arribi a la seva destinació
Si un paquet no arriba o torne enviar.
S'encarrega un nivell mes alta de la pisa osi, el corregeix el protocol TCP
Tot això esta estandarditzat hi ha una series de associacions que controla Internet
La Internet engineering TTask force controla la IP
La IETF, i la IANA son dos del mes importants
Internet va se creada pels militars americans
ex Van utilitzar un xarxa telefònica creada per comunicar-se en las centrals nuclears
La idea era que funciones encara que falles un punt. Que hages un altre camí per poder continuar les comunicacions
Els segons va ser les universitats americanes, d'on estudiar les pròpies xarxes i també les fèiem servir per passar informació
Desprès fa arribar a les cases en mòdem, i per l'ultim el adsl i el wifi
ex La primera xarxa va ser pensada per a 32 maquines, després es va anar creixent a mida de les necessitats
Actualment hi ha mes 4.294.967.296 de ip a tot el mon, aquests números estan relacionats en el codi binari
Amb un bit podem tenir el 0 o el 1
En el sistema octal no podem fer servir ni el 8 ni el 9
Repàs de conversió de formats (binari, decimal, hexadecimal)
Aqui tenim un exemple de combinacions,bits,base, i exponets
Per passar de binari octal podem fem servir una calculadora científica
Adreces IP. Formats
Les IPs serveixen per identificar una maquina d'un altre
La versions mes noves te 4 o 32 bits
S'anat actualitzant per augmentar els números de les terminals que os poden connectar. Avui dia s'utilitza la versió quatre
Les versions futures seran de 128 bits
Utilitzem dos tipus de formats per contar el decimal i el binari. Una IP te quatre parts separats per .
El ranc d'una IP està entre aquests barems: 0-255.0-255.0-255.0-255
Una IP te 4 parts diferents separades per un . o Ajuntats en quatre bytes o octets.
El ranc d'una IP serà semblant això: 0-255.0-255.0-255.0-25
Porta d'enllaç
Es un encaminador com un getaway.
Internet es la xarxa wan per excel·lència
Internet son moltes xarxes agrupades entre elles.
Els nodes son routers o encaminadors.
Router mes xarxes lan, a una xarxa wan
Una porta d'enllaç es un node
Ex a casa nostra el Internet es connecta a un altre passarel·la
Una passarel·la·la no te perquè ser una mòdem
Els paquets IP
Es pot dir, que de alguna manera tot lo que fas em Internet es una qüestió de paquets, i per ser mes precisos, de paquets IP. Per exemple, totes les pagines Web que rebleix el teu ordinador arriben en una serie de paquets, i tots els e-mails que enviàs es transmiteisen també en forma de paquets. Las xarxes que transfereixen dades per tots els llocs en forma de petits paquets se li diuen xarxes de paquets commutats
Sels anomena Trama o paquet
Hi ha dos parts :
Capçalera:
Conte la adreça IP d'origen i la de destinació
Dades
conte la informació del paquet
Configuració IP de nodes xarxa. Paràmetres
Adreça IP:Identifica una xarxa
Màscara de xarxa: Indica com de gran es la xarxa
Porta d'enllaç/Gateway:Passarel·la, GateWay (el camí a la porta), Router (encaminador, enrutador)
Servidors de DNS
El que ens dona es la traducció dels noms de maquina a una IP
El servidors dns transformar la ip en nom de maquina
El servidors DNS estan a la wan o lan
A la wan son per exemple les companyies de telefon.
Totes les companyies que venen Internet tenen el seus servidors DNS
El teu DNS te l'ha de donar la teva companyia
alumne@alumne-desktop:~$ ping www.google.es PING www.l.google.com (209.85.229.147) 56(84) bytes of data. 64 bytes from ww-in-f147.google.com (209.85.229.147): icmp_seq=1 ttl=239 time=74.7 ms 64 bytes from ww-in-f147.google.com (209.85.229.147): icmp_seq=2 ttl=239 time=74.3 ms q64 bytes from ww-in-f147.google.com (209.85.229.147): icmp_seq=3 ttl=239 time=82.7 ms 64 bytes from ww-in-f147.google.com (209.85.229.147): icmp_seq=4 ttl=239 time=67.8 ms --- www.l.google.com ping statistics --- 5 packets transmitted, 4 received, 20% packet loss, time 3998ms rtt min/avg/max/mdev = 67.832/74.926/82.740/5.295 ms alumne@alumne-desktop:~$
Primer es connecta al dns, en el segons pas localitza la ip i després la mac.
Hi Ha varies pagines que direcció dns Adslayuda, etc...
Configuració gràfica d'estacions de xarxa
No ha canviat el entorn del ubuntu server des de fa mes de 15 anys.
Un lloc per configurar el ordinador. panel de control windows linux preferències administració
Sistemes administració xarxa
Fer un entorn gràfic es triga molt de temps a fer.
En la nova ubuntu no esta la versió de xarxa
ex L'entorn gràfic ja molts lloc per arribar a un mateix lloc
La configuració del escriptori del ubuntu es pot canviar totalment.
Tots el sistemes operatius moderns mostren el sistema de xarxa
Normalment per l'entorn gràfic es pot fer tot
A informàtica no serveix de res aprendre un entorn gràfic, perquè varia molt sovint
Les xarxes LAN a nivell de seguretat son un autentic desastre
Les connexions lo estan amagades dels usuaris normals.
La lot es la local o lupa es un enllaç o connexió local
sudalumne@alumne-desktop:~$ sudo ifconfig
[sudo] password for alumne:
eth0 Link encap:Ethernet HWaddr 00:13:8f:bb:77:28
inet addr:192.168.6.27 Bcast:192.168.6.255 Mask:255.255.255.0
inet6 addr: fe80::213:8fff:febb:7728/64 Scope:Link
UP BROADCAST RUNNING MULTICAST MTU:1500 Metric:1
RX packets:518677 errors:0 dropped:0 overruns:0 frame:0
TX packets:231087 errors:0 dropped:0 overruns:0 carrier:0
collisions:0 txqueuelen:1000
RX bytes:765156754 (729.7 MB) TX bytes:14144064 (13.4 MB)
Interrupt:20 Base address:0xb800
lo Link encap:Local Loopback
inet addr:127.0.0.1 Mask:255.0.0.0
inet6 addr: ::1/128 Scope:Host
UP LOOPBACK RUNNING MTU:16436 Metric:1
RX packets:648 errors:0 dropped:0 overruns:0 frame:0
TX packets:648 errors:0 dropped:0 overruns:0 carrier:0
collisions:0 txqueuelen:0
RX bytes:34140 (33.3 KB) TX bytes:34140 (33.3 KB)
Hi ha dos formes de configurar una xarxa dinàmica o estàtica en Dhcp i poses ip estàtica tot es configura sol, perquè un altre persona ho ha configurat prèviament
Si posàs configuració estàtica tens de posar la adreça ip, la mascara, l'adreça de la passarel·la·
On es configura
/etc/network/interfaces
el fitxer es va modificant a mida que vas canviat la configuració de xarxa
Configuració de la xarxa a windows
Eines gràfiques de xarxa
Iconfig serveix per configurar el parametres de xarxa
transceroute Per veural per d'on pasa els paquets arribar al seu desti
el ethool Per mirar coses de la configuració de la targeta
nmap Visualitza el serveix de las clases i el serveis que dona
route Serveix per consultar les rutes
ping per saber si altres maquines funcionen
ipcalc Dona informació de la xarxa de la que estàs
Per instal·lar la barra de eines gràfiques auriem de en la comanda
sudo apt-get gnome-netol
Estat en el apartat Sistema>Administració>Eines de xarxa
EL apartat dispositius equival a la comanda ifconfig
Podem escollir el tipus de configuració, sabes quant megas has baixat
Si fem la divisió 1700000/21000=80,241669027 en k dona la mida aproximada de quan pesant els paquets
ping
Serveix per mirar si responen el ordenadors que estan a la xarxa, aqui la diferencia es que nomes envia 5 paquets al mode consola pots enviar indefinidament
Netstat
Et dona el estat de la xarxa, el llistat que surt en el desti es el equivalent a la comanda route
Les opcions que te un paquet quant surt, pot quedarse a la xarxa WAN o la LAN
traceroute
Tranceroute
Ethereal
Es una programa en configuracio grafica que serveix per veure el trafic de paquets
Configuració per línia de comandes
En la comanda sudo joe /etc/network/interfaces
Sens obre el fitxer que ens permet configurar la nostra xarxa en dinàmica o estàtica
Els parametres que en de tindre en compte a la hora de la configuració estàtica son:
inet static: Serveux per a configurar la tarjeta de xarxa
address: Es la adreca ip que li assignem, es molt important que estigui dintre del nostre rang
netmask: Es la mascara a la que estem connectats
broadcast: Es la IP de multidifusió dns-nameserver: La IP del DNS principal.
dns-search:
gateway: Es la passarela de la ip de la nostra xarxa
Per a la configuració dinàmica necesitem sapgiguer les següents dades: inet dhcp: Serveix per fer la configuracio dinamica de la nostra xarxa [edita]
Fitxers de configuració
Interfícies de xarxa.Fitxer /etc/network/interfaces
La següent comanda ens monstra les llistes de servidors DNS possibles
$ cat /etc/resolv.conf
Resolució de noms DNS.Fitxer /etc/resolv.conf
$ cat /etc/hosts
El següent fitxer modifica a quina hi ha a d'obrir determinats lloc. La seva tasca principal es el bloqueig de pagines web.
Resolució de noms DNS.Fitxer /etc/hosts
$ cat /etc/hostname
Si editem aquest fitxer ens permet establir el nom del sistema que estem utilizant
Mascara de Xarxa
La mascara més famosa es la 255.255.255.0,
Te forma de IP però te més restriccions, els següents valors son els que es poden utilitzar per a una mascara: 255, 254, 252, 248, 240, 224, 192, 128, 0
Em de s'aver que una mascara que passem a binari tots els uns han d'anar a al esquerra i els ceros a la dreta.La mascara es pot identificar com a el numero de uns que te a la esquerra.
Hi han 32 mascares possibles.
En cada mascara_de_ xarxa hi han dos IPs que no podem utilitzar, la primera IP i la ultima IP
Network: IP de la maquina primera. HostMin: El numero minim de maquines. HostMax: El numero maxim de maquines. Broadcast: IP de la maquina final.
Hi ha un espai en blanc que va fins on arriben els uns, és molt important, es definit per la mascara i ens divideix una IP en dugues parts, la de la esquerra que no ens permet tocar i la de la dreta la de les maquines.
La mascara serveix per saber com de gran es la màquina, es a dir com com es de gran la xarxa.
La teva posició la marca la mascara conjuntament en la IP
El 0 van l'esquerra i els 1 van a la dreta, no pot haver numero per en mitj.
Els 1 estan relacionats en la xarxa, i el 0 en les maquines.
La mascara divideix un ip en dos parts un part es la fixe, i l'altre part es que no es pot canviar
EX 192.168. 6.x 255.255.255 =11111111.11111111.11111111 192.168.6.=11000000.10101000.00000110
Es indiferent la Ip que es posi, perquè es la mascara qui determina la quantitat de maquines que es poden connectar aquesta xarxa
Hi han servidor dns públics i privats
Subxarxes. Màscara de xarxa
Totes les xarxes s'han de organitzar en subxarxes, les t1 son les lineas en moltes lineas
Ex El t1 es com aver comprat 35 lineas adsl
S'utilizant subxarxes per millorar la organització
Les ips van cambiar per que va veure que s'acaban, s' ha organitzat millor la xarxa per no mal gastar ip
Les ips son un recurs limitat las subxarxes ajudant a millorar la organització
Els números de telefono estan organitzat per zones la part final del numero 05 50 identifica el poble en aquest cas era sitges i el 894 era la provincia que en aquest cas era Catalunya, el prefixe es va introduir quan van sortir les companyies de telèfons mòbils perquè en el set números no es podia identificar si era una trucada de mòbil o fitxe
ho sigui
+34 pais 93 provincià 894 prefixe 05 50 la ciutat
La ip respon qui es
Qui identifica a quina xarxe a on estàs la mascara
Tan la ip com la mascara son imprescindibles
Ex en la ip i la mascara podem localitzar un ordinador
En la aula compartim el prefix 192.168.6 ho sabem per la mascara que es 255.255.255.0
Un cop sabem la ip i la mascara podem dir quina es aquesta xarxa
ipcalc 192.168.6.27 Address: 192.168.6.27 11000000.10101000.00000110. 00011011 Netmask: 255.255.255.0 = 24 11111111.11111111.11111111. 00000000 Wildcard: 0.0.0.255 00000000.00000000.00000000. 11111111 => Network: 192.168.6.0/24 11000000.10101000.00000110. 00000000 HostMin: 192.168.6.1 11000000.10101000.00000110. 00000001 HostMax: 192.168.6.254 11000000.10101000.00000110. 11111110 Broadcast: 192.168.6.255 11000000.10101000.00000110. 11111111 Hosts/Net: 254 Class C, Private Internet
ELs 255 surt del valor del bits
Aquest son el numero màgics 1 2 4 8 16 32 64 128 256 512 1024
Per exemples les ram son de 64 128
La part primera de la ip 192 es diu byte o igual 1 octet esta en format decimal
255 en decimal es= 11111111
Els 1 indica la part que no et pot tocar
ex Address: 192.168.6.27 11000000.10101000.00000110. 00011011 Netmask: 255.255.255.0 = 24 11111111.11111111.11111111. 00000000
La primera maquina es la que el numero mes baix que tot ceros la següent es lo mateix pero seria 00000001
La 192.168.0 identifica tota la xarxa
Brodcast vol dir difusió un sol punt envia tota la informació a l'hora.
Si enviàs un paquet a ultima ip les envies a tothom
Classes IP
Al començament nomes hi havien tres tipus de xarxes clase A B o C
- Classe A: Qualsevol ip que comenci per cero es un ip de classe A
0 0000000 0000000 0000000 0000000 --> 0.0.0.0
0 1111111 1111111 1111111 1111111 --> x.255.255.255
en decimal 127.255.255.255 128. 0.0.0
- Classe B: Qualsevol ip que comenci 10
10 000000 000000 00000000 00000000 --> 128.0.0.0 10 111111 111111 11111111 11111111 --> .255.255.255
- Classe C: Qualsevol ip que comenci 100
0 0000000 00000000 00000000 00000000 --> 192.0.0.0 0 1111111 11111111 11111111 11111111 --> 223.255.255.255
- Classe D: Qualsevol ip que comenci 1110
0 0000000 00000000 00000000 00000000 --> 224.0.0.0 0 1111111 11111111 11111111 11111111 --> 239.255.255.255
- Classe E: Qualsevol ip que comenci 1111
0 0000000 00000000 00000000 00000000 --> 240.0.0.0 0 1111111 11111111 11111111 11111111 --> 247.255.255.255
Xarxes de classe A poques molts grans
Xarxes de classe B son la meitat de petites la upc te aquest tipus de xarxa
ex ping www.upc.edu PING www.upc.es (147.83.194.21) 56(84) bytes of data. 64 bytes from upc.es (147.83.194.21): icmp_seq=1 ttl=48 time=60.9 ms 64 bytes from upc.edu (147.83.194.21): icmp_seq=2 ttl=48 time=60.7 ms 64 bytes from www.upc.es (147.83.194.21): icmp_seq=3 ttl=48 time=61.8 ms 64 bytes from raiden.upc.es (147.83.194.21): icmp_seq=4 ttl=48 time=62.8 ms 64 bytes from canalupc.tv (147.83.194.21): icmp_seq=5 ttl=48 time=60.2 ms 64 bytes from upcchannel.tv (147.83.194.21): icmp_seq=6 ttl=48 time=61.1 ms 64 bytes from upcchannel.tv (147.83.194.21): icmp_seq=7 ttl=48 time=198 ms 64 bytes from upcchannel.tv (147.83.194.21): icmp_seq=8 ttl=48 time=140 ms
Xarxes de classe C son les petites
CIDR. Classless Inter-domain Routing
Notació CIDR:
S' utilitzant tantes mascaràs possibles con mascares tingues això fins a 32 mascare possibles
Es va canviar aquest sistema perquè se esta acabant las ip i de aqueste manera s'aprofiten molt mes be
ipcalc 192.168.6.2/24 25 Address: 192.168.6.2 11000000.10101000.00000110. 00000010 Netmask: 255.255.255.0 = 24 11111111.11111111.11111111. 00000000 Wildcard: 0.0.0.255 00000000.00000000.00000000. 11111111 => Network: 192.168.6.0/24 11000000.10101000.00000110. 00000000 HostMin: 192.168.6.1 11000000.10101000.00000110. 00000001 HostMax: 192.168.6.254 11000000.10101000.00000110. 11111110 Broadcast: 192.168.6.255 11000000.10101000.00000110. 11111111 Hosts/Net: 254 Class C, Private Internet
Subnets after transition from /24 to /25
Netmask: 255.255.255.128 = 25 11111111.11111111.11111111.1 0000000 Wildcard: 0.0.0.127 00000000.00000000.00000000.0 1111111 1. Network: 192.168.6.0/25 11000000.10101000.00000110.0 0000000 HostMin: 192.168.6.1 11000000.10101000.00000110.0 0000001 HostMax: 192.168.6.126 11000000.10101000.00000110.0 1111110 Broadcast: 192.168.6.127 11000000.10101000.00000110.0 1111111 Hosts/Net: 126 Class C, Private Internet 2. Network: 192.168.6.128/25 11000000.10101000.00000110.1 0000000 HostMin: 192.168.6.129 11000000.10101000.00000110.1 0000001 HostMax: 192.168.6.254 11000000.10101000.00000110.1 1111110 Broadcast: 192.168.6.255 11000000.10101000.00000110.1 1111111 Hosts/Net: 126 Class C, Private Internet Subnets: 2 Hosts: 252
Adreces IP especials/reservades
Son xarxes que no pots utilitzar, perquè ja te una cosa pensada per fer o estan reservada per una tasca especifica.
Hi ha dos ip reservades que son la -2 que son sempre la primera i la ultima de la xarxa i no es poden utilitzar.
S'utilitza per reservar una zona de Internet es un espai com per exe un codi postal.
L'ultima ip de la xarxa s'utilitza per fer difusió. Broadcast vol dir difusió.
Normalment es va difusió quant no saps aquí vols dirigir-te.
Si no fos per aquestes ips no funcionaren les xarxes
No ems poden enviar paquets massivament per Internet perquè si no podrien colpasar les xarxes
En multicast pots enviar informació a tota la xarxa
En multicast enviats moltes informació per le xarxa però nomes una vegada per aixo es molt mes rapid
Las ips es classifiquen en dos tipus publiques i privades
Una adreça publica la coneix tot el mon a Internet, i no potser la mateixa ip que tinguin al Japó perquè hi hauria un conflicte
Una adresa privada nomes te sentit en un àmbit privat, es una empresa privada, o casa teva
La xarxa de l'escola es una xarxa privada podem deixar a entrar a qui volem pero necessita el nostre permís,
Hi ha ips que sempre tenen que se privades
Perquè hi ha tres tipus de xarxes privades
Es fa fer això perquè les ips no s'acabessin tan ràpidament hi ha moltes persones que a casa seva la ip 192.168.0.1 que es le mes famosa com a ip privada
a classe tenim tot le mateixa ip 83.311.11.247 que es la ip del router
Els router tenem dos ip una de publica i una privada
En això solo una ip publica tenim conesio a Internet
Qualsevol ip que començi per ip vol dir jo mateix
ifconfig
lo Link encap:Local Loopback
inet addr:127.0.0.1 Mask:255.0.0.0
inet6 addr: ::1/128 Scope:Host
UP LOOPBACK RUNNING MTU:16436 Metric:1
RX packets:620 errors:0 dropped:0 overruns:0 frame:0
TX packets:620 errors:0 dropped:0 overruns:0 carrier:0
collisions:0 txqueuelen:0
RX bytes:32740 (31.9 KB) TX bytes:32740 (31.9 KB)
Les ip que començen per 192.0.2.0 s'utilizen per fer exemples aixo vol dir que ja ips que tenem una feina predefindida
Exemple de xarxa de classe C amb 8 subxarxes
ipcalc 199.198.197.89/24 27 Address: 199.198.197.89 11000111.11000110.11000101. 01011001 Netmask: 255.255.255.0 = 24 11111111.11111111.11111111. 00000000 Wildcard: 0.0.0.255 00000000.00000000.00000000. 11111111 => Network: 199.198.197.0/24 11000111.11000110.11000101. 00000000 HostMin: 199.198.197.1 11000111.11000110.11000101. 00000001 HostMax: 199.198.197.254 11000111.11000110.11000101. 11111110 Broadcast: 199.198.197.255 11000111.11000110.11000101. 11111111 Hosts/Net: 254 Class C Subnets after transition from /24 to /27 Netmask: 255.255.255.224 = 27 11111111.11111111.11111111.111 00000 Wildcard: 0.0.0.31 00000000.00000000.00000000.000 11111 1. Network: 199.198.197.0/27 11000111.11000110.11000101.000 00000 HostMin: 199.198.197.1 11000111.11000110.11000101.000 00001 HostMax: 199.198.197.30 11000111.11000110.11000101.000 11110 Broadcast: 199.198.197.31 11000111.11000110.11000101.000 11111 Hosts/Net: 30 Class C 2. Network: 199.198.197.32/27 11000111.11000110.11000101.001 00000 HostMin: 199.198.197.33 11000111.11000110.11000101.001 00001 HostMax: 199.198.197.62 11000111.11000110.11000101.001 11110 Broadcast: 199.198.197.63 11000111.11000110.11000101.001 11111 Hosts/Net: 30 Class C 3. Network: 199.198.197.64/27 11000111.11000110.11000101.010 00000 HostMin: 199.198.197.65 11000111.11000110.11000101.010 00001 HostMax: 199.198.197.94 11000111.11000110.11000101.010 11110 Broadcast: 199.198.197.95 11000111.11000110.11000101.010 11111 Hosts/Net: 30 Class C 4. Network: 199.198.197.96/27 11000111.11000110.11000101.011 00000 HostMin: 199.198.197.97 11000111.11000110.11000101.011 00001 HostMax: 199.198.197.126 11000111.11000110.11000101.011 11110 Broadcast: 199.198.197.127 11000111.11000110.11000101.011 11111 Hosts/Net: 30 Class C 5. Network: 199.198.197.128/27 11000111.11000110.11000101.100 00000 HostMin: 199.198.197.129 11000111.11000110.11000101.100 00001 HostMax: 199.198.197.158 11000111.11000110.11000101.100 11110 Broadcast: 199.198.197.159 11000111.11000110.11000101.100 11111 Hosts/Net: 30 Class C 6. Network: 199.198.197.160/27 11000111.11000110.11000101.101 00000 HostMin: 199.198.197.161 11000111.11000110.11000101.101 00001 HostMax: 199.198.197.190 11000111.11000110.11000101.101 11110 Broadcast: 199.198.197.191 11000111.11000110.11000101.101 11111 Hosts/Net: 30 Class C 7. Network: 199.198.197.192/27 11000111.11000110.11000101.110 00000 HostMin: 199.198.197.193 11000111.11000110.11000101.110 00001 HostMax: 199.198.197.222 11000111.11000110.11000101.110 11110 Broadcast: 199.198.197.223 11000111.11000110.11000101.110 11111 Hosts/Net: 30 Class C 8. Network: 199.198.197.224/27 11000111.11000110.11000101.111 00000 HostMin: 199.198.197.225 11000111.11000110.11000101.111 00001 HostMax: 199.198.197.254 11000111.11000110.11000101.111 11110 Broadcast: 199.198.197.255 11000111.11000110.11000101.111 11111 Hosts/Net: 30 Class C Subnets: 8 Hosts: 240
Exemple de subxarxes. La xarxa de l'institut
Comandes del nivell de xarxa
ifconfig/ipconfig
La comanda ifconfig ens monstra informació general de la nostra xarxa
Com per exemple la ip, mac, el broadcast i la mascara de xarxa
ifconfig
eth0 Link encap:Ethernet direcciónHW 00:1e:8c:ce:79:99
ARRIBA DIFUSIÓN MULTICAST MTU:1500 Métrica:1
RX packets:0 errors:0 dropped:0 overruns:0 frame:0
TX packets:0 errors:0 dropped:0 overruns:0 carrier:0
colisiones:0 txqueuelen:1000
RX bytes:0 (0.0 B) TX bytes:0 (0.0 B)
Interrupción:220 Dirección base: 0xa000
eth1 Link encap:Ethernet direcciónHW 00:1e:8c:ce:7d:5c
inet dirección:81.184.242.89 Difusión:81.184.255.255 Máscara:255.255.240.0
dirección inet6: fe80::21e:8cff:fece:7d5c/64 Alcance:Vínculo
ARRIBA DIFUSIÓN CORRIENDO MULTICAST MTU:1500 Métrica:1
RX packets:165235 errors:0 dropped:0 overruns:0 frame:0
TX packets:109832 errors:0 dropped:0 overruns:0 carrier:0
colisiones:0 txqueuelen:1000
RX bytes:214018689 (214.0 MB) TX bytes:12887668 (12.8 MB)
Interrupción:221 Dirección base: 0x4000
lo Link encap:Bucle local
inet dirección:127.0.0.1 Máscara:255.0.0.0
dirección inet6: ::1/128 Alcance:Anfitrión
ARRIBA LOOPBACK CORRIENDO MTU:16436 Métrica:1
RX packets:42924 errors:0 dropped:0 overruns:0 frame:0
TX packets:42924 errors:0 dropped:0 overruns:0 carrier:0
colisiones:0 txqueuelen:0
RX bytes:6500694 (6.5 MB) TX bytes:6500694 (6.5 MB)
route
La comanda route ens mosntra la nostra pasarel·la aixi con la mascara i la ip
route Tabla de rutas IP del núcleo Destino Pasarela Genmask Indic Métric Ref Uso Interfaz 81.184.240.0 * 255.255.240.0 U 1 0 0 eth1 link-local * 255.255.0.0 U 1000 0 0 eth1 default 81.184.240.1.dy 0.0.0.0 UG 0 0 0 eth1
traceroute
La comanda traceroute ens permet saber per quantes maquines passar la nostra informació abans d'arribar a una adreça
traceroute www.iescopernic.com traceroute to www.iescopernic.com (80.34.23.149), 30 hops max, 60 byte packets 1 10.204.224.1 (10.204.224.1) 5.366 ms 12.652 ms 13.086 ms 2 10.127.42.193 (10.127.42.193) 13.276 ms 13.390 ms 13.585 ms
Comanda ip
Nivell de transport (nivell 3 TCP/IP - nivell 4 OSI)
La seva funcio basica es rebre les dades enviades per les capes superiors, i dividirlos en petitas parts si es necesari, per pasarlos a la cpa de xarxa.
En aquesta capa se proveixen serveis de conexio per la capa que finalment seran utilizats pels usuaris.
Per exemple la conumicacio pot ser manejada pels que els paquets suguin entregats en el ordre exacte que es fan enviar
Capa encarrarega de efectuat el transport de les dades, ques es troben dins del paquet, de la maquina origeb a la del desti, independizalo del tipu de xarxa que s'utilitzi. La PDU de la capa 4 es diu segments
Funcions del nivell de xarxa
Establiment de connexió: en serveis orientats a connexió
Serveis orientats a conecio: Basanse el model en el sistema telefonic. Per a conseguir una conesio, es deu agafar el telefon, marcar el numero desitjat i espera fins que algu contesti, de ser aixi, es pots dir que la conumicacio s'ha realitzat en exit, si no hi ha conexio
Serveis no orientats a conexio: Basanse en el model en el sistema posta cada missatge carta, (porta la dirrecio completa de desti y cada escu d'ells s'encamina igual que fan els paquets
Reoordenació de paquets: serveis no orientats a connexió
Aqui no es crea cap ruta ni cami virtual, aixi que els paquets podem arribar desordenats o no arribar
Control d'errors
S'ha afegeix informacio a la capcelera dels paquets per poder detectar errors i si cal informar d'aquest errors
Control de flux: Implementació de buffers.
Utilizant memories intermediares com bufers, per intentar controlar el flux de la xarxa, aquests paguen es guarden en memoria fins que son processatss per la targeta de xarxa
Qualitat de servei. QoS (Quality of Service)
QoS o qualitat de serveis(Quality of Service, en ingles)Es la tecnologia que garanteix le transmissio de dades en un temps donats. I garanteix la qualitat de un bon serveix
ex aixo es molt important per les transmissions de video i veu
Concepte de port i concepte de servei
Protocol TCP (Transport Control Protocol)
TCP es un protocol de conumicacio orientat a una conexio fiable de nivell de transport. Es un protocl de capa 4 segons el modelosi
Els serveis previs per TCP corren en el anfitrui, (host) de qualsevol dels extems de una conessio, no a la xarza. Per tan TCP es un protocol per manejar conesions de extrem a extrem, aquest conesions sons anomenades circuits virtuals
Orientat a conesió: dues computadores estableixen una conexió per intercambiar dades. Els sistemas de els extrems es sincronitzan amn el altre per manejar el fluxe de paquets y adaptar-se a la congestió de la xarxa
Operación Full-Duplex: una conesio TCP es un parell de circuits virtuals, cada un en una direcció. Sóls els dos sistemas finals sincronizats podan usar la conexión.
Protocol UDP (User Datagram Protocol)
User Datagram Protocol UDP es un protocolo del nivel de transporte basado en el intercambio de datagramas.
Permeteix el enviament de datagrames a traves de la xarxa sense que s'hagi establit prèviament una connexió, ya que el propi datagrama incorpora suficient informació de direcionamet en la seva capcelera
Tampoc tenen confirmació ni control de flux, per lo que els paquetes podenen adelantar-se uns a altres; i tampoc se sap si ha arribat correctament, ja que no hi ha confirmación de entrega o recepció.
Ex aquest protocol s'utiliza molt en els programes tipus p2p, emule, bittorent etc
NAT. Network Address Translation
Source NAT (SNAT)
Destinations NAT (DNAT)
Comandes del nivell de transport
Estat de la xarxa. Comanda netstat
Escànner de ports. Comanda nmap
Dispositius de xarxa
Per connectar-ne a un dispositiu d' aquest lo primer que necessita es saber la seva configuració de gràfica
La configuració per defecte del dispositiu
A vegades els paràmetres per defecte estan posats els aparells si no també ho podem mirar a la documentació
L'informació la podem buscar per Internet routepassw adslayuda
La majoria de routers porten on sistema de linux modificat
ELs paràmetres mes importants per defecte
ip per defecte es a dir la que de fabrica
l'usuari i contrasenya
No es necessària passarel·la
La mascara
Tots els aparells tenam boto per a resetejar. Es a dir que el aparell torna a l'estat per defecte.
ip tipicas son 192.168.0.1 o son 192.168.1.1
usuaris típic admin contransenyas tipiques 1234
Hi ha de haver un camí físic cable
Primer de tot muntar la configuració física i posar el cablatge adequat
Segon configurar la xarxa, perque dues maquines podim parlar tenem de forma part de la mateixa xarxa
Per connectar-nos he de canviar la ip per connectar-nos a la ip del dispositiu, després podrem canviar la ip del dispositiu perquè entri a la nostra xarza
Con conectarse a dues xarxes a la vegada
També sels anomena ip virtuals ip aliasing
La part de comunicació en hardware en software virtual s'encarrega el sistema operatiu
Es numera de forma igual que la física
Els routers que venen per defecte de la companyies com por ex telefònica s'escalfen molt, es millor compra un a la tenda i configurar-te'l tu mateix
passos a seguir
Mascara i ip del dispositiu
ipcalc ip i mascara
informacio important del ip el Hostmin i Hostmax
tindrem que escollir una ip que estigui lliure entre que la dona el Hostmin i Hostmax
Per saber si la ip esta lliure podem fer un nmap
EL ifconfig pot servir per a modificar o per configurar la xarxa
sudo ifconfig perquè anem a canviar paràmetre de la xarxa que no mes ho pot canviar el superusuari
sudo ifconfig eth0 192.168.0.5 i la mascara up <---- es dir-li que la inici o que puji la aplicació
Per desvitar-lo es la mateixa comanda pero acabat en down
Switchs
Pràctica Switch CISCO
Usuari:Fferran/Xarxes Locals/Switch CISCO catalyst
Gateways/Pasarel·les/Routers/Encaminadors
Pràctica router DLINK
Usuari:Fferran/Xarxes Locals/Router DLink
Pràctica router CISCO
Usuari:Fferran/Xarxes Locals/Encaminador CISCO
Pràctica IPCOP
Usuari:Fferran/Xarxes Locals/Practica IPCOP
Dispositius inal·làmbrics
Pràctica de configuració d'un punt d'accés
Pràctica de creació d'un enllaç wireless
- Microtek?
- Buscar la marca de màquines 100% programari lliure
